dijous, 15 de novembre del 2012

I jo aquest Wok tant ben parit

Si, nois/es, us preguntareu el perquè hem de parlar d'un Wok Avui, doncs perquè us volia explicar la meva gran història amb els amics.
Doncs comencem, la història comença després del final del la gira del Bed&Breakfast. Pel abril o pel maig, Termcat, feia el 25è aniversari, i van convidar al Màrius Serra, el meu pare, perquè hi participes. Ell va acceptar la proposta, i els hi va proposar de que els Amics de les Arts, vinguessin també. Termcat, va dir que si, i els amics, també.
Quan el meu pare m'ho va explicar, vaig dir-li que tant si com no hi volia anar, obiament, hi havien els amics ;)
Va arribar el dia esperat, i van fer l'acte com s'havia de fer, en Màrius, els hi va fer una sèrie de preguntes i els amics les contestaven tranquil·lament. Va preguntar coses sobre les lletres, i quan va arribar a les preguntes de menjar, en Màrius, va preguntar: I perquè un Wok?
I els amics, li van respondre: Doncs perquè és un estri de cuina, que tothom te a casa, i que ningú el fa servir.
I llavors en Dani( si no recordo malament), li va dir que tenien una cosa per ell. I efectivament, és el wok què es pot veure a la foto.
Clar, jo aquell dia, no portava cap parmantent, i si a sobre necessites un parmanent blanc, encara pitjor.

I van anar passant els mesos, i el Wok en qüestió no es feia servir a casa. Fins que un dia ara farà més o menys un mes, escoltant la cançó de Reikiavik, se'm va il·luminar la bombeta, i vaig anar a la paperaria que he anat tota la vida a comprar un parmanent blanc.
El dia següent, que era un dijous, els amics, firmaven el conte Deja-vú, i tot i que la Sara, si que hi va poder anar, les 2 Carla's no hi vam poder arribar a temps, perquè veníem d'escalada. Però la Sara, ens va fer el favor més gran que ha fet mai per nosaltres hehehe ;) i ens va trucar i ens va passar el Dani (amb la veu tant sensual que te) per mòbil, i vam parlar amb ell.
Quan vam arribar a l'illa diagonal, quedava poca gent, i vam estar parlant, i tornant cap a casa, vam decidir d'anar al concert de Cornellà, on tocaven primer els Catarres, i després els Amics.
Aquell concert va ser Genial (com tots els dels amics), i per a fi, em van poder firmar el Wok.
S'ha de reconèixer que els amics, em van dir que era una de les coses més rares que havien firmat en la vida :)
http://www.youtube.com/watch?v=-b8VYk3DzAQ

Carla Serra

1 comentari:

  1. Ara ja se que és un Wok!!! I quina història més llarga que té! Per escriure-hi un llibre i tot!! Jajajaja :)
    Per cert ens coneixerem dimecres que ve a la Casa del Llibre?? ;)

    Núria Ventura :)

    ResponElimina