Bon dia amics i amigues que ens llegiu.
Avui us volem explicar com vam viure l'inici de gira dels Amics. Com que va ser un dia molt important, hem volgut fer una crònica diferent, i per tant enlloc de fer una única crònica, hem fet una crònica cadascuna de nosaltres.
Carla Maya
9 de maig, el dia després de fer el examens globals. Els de 2n de batxillerat ens donen festa al cole. Començo el dia cantant cançons dels amics, encara no em creia que fos el dia d'anar a lleida i començar la gira dels amics. Faig com qualsevol dia de festa i a les 4 començo a anar a La Maquinista per agafar l'autocar (més ben dit minibus) i anar cap a Lleida. Al bus molts nervis. Arribem, sopem i és hora de començar a entrar. Encara més nervis, repartim gomets de paper de diferents colors, anem al nostre lloc i comença el concert. Sona El mite de Prometeu el concert comença molt amunt, sonen cançons noves, cançons velles i a Ja no ens passa després de la primera tornada és l'hora dels gomets. Quan acaba el concert el públic es queda demanant més. Els Amics no tenen més remei que tornar a sortir. Reconeixen que s'havia acabat definitivament però toquen L'home que treballa fent de gos. Ara sí, s'ha acabat. Esperem que sortin, ens fem un parell de fotos i s'acaba el temps, hora de tornar. Tornem al minibus i cap a Barcelona un altre cop.
Sara Martí
El dia començava, i anava més o menys bé. Van anar passat les hores i en res ja ens trobàvem a La Maquinista per poder agafar l'Autocar. El trajecte va ser un infern, es va fer llarg (no m'estranya, Lleida està molt lluny), però ens ho vam passar bé.
Arribem, anem a prendre algo i ja començo a sentir aquella cosa indescriptible que des de l'anterior gira no sentia. S'apaguen les llums i comença el concert, on vaig estar disfrutant el màxim possible, donan-ho tot. No em vaig quedar afònica ... Però el proper segur que m'hi quedo :)
Durant la tornada tenia una sensació molt rara volia més concerts. Anava pensant com seria el proper concert dels Amics.
Que sigui ja el dia 22!!!
Carla Serra
Sona el despertador, vaig a la dutxa, engego la ràdio i sento " Desperta Catalunya són les 7 del matí del dia 9/5/2014", els meus ulls s'obren de cop avui és el dia esperat. Des del Gener tenim entrades i al cap de cinc mesos ha arribat el gran dia.
Esmorzo, miro el Twitter i vaig cap a l'escola.
Els meus companys de classe em pregunten si estic contenta perquè vaig de concert (el pa de cada dia) i jo feliç els hi dic que vaig a Lleida a veure els Amics. Tots em diuen que estic boja, que com me'n puc anar a Lleida, que està molt lluny. Acaben d'al·lucinar quan a sobre els hi dic que hem llogat un minibus per 15 persones.
El dia va passant, sona el timbre, ja són les 14.30, dinar a casa la iaia i cap a casa a buscar les entrades.
Arribo a Sant Andreu i la Mireia i la Carla ja estan allà. I cap a la Maquinista, allà anem arribant tots els del bus, i quan hi som tots, arrenquem i cap a Lleida. Cantar i parlar per passar l'estona, i al cap d'una hora i mitja arribem a Lleida, ja som aquí, i cada vegada falta menys, nervis i nervis.
Anem a prendre algo abans d'entrar. Entrem a l'Auditori, s'apaguen els llums i.... Que tan bon punt sentim aquest cop de porta tan conclusiu i posis un peu al món, et trobis ja molt millor... Per fi comença el concert, quines ganes :)
El mite de prometeu, Corredor de fons, costeau... Es notava que la gent necessitava un concert dels Amics. Ells encantats de tornar a estar a dalt dels escenaris. El públic actiu al 100% . Poca xerrera, moltes cançons, tant velles i com noves, i el públic ens les sabíem de cap a peus absolutament totes.
Acaba el concert, i el públic ens passem uns 5 minuts aplaudint i cridant "No n'hi ha prou". Ells surten al·lucinats i ens expliquen que el concert ja s'havia acabat, però ens regalen una última cançó :) L'home que treballa fent de gos.
Ens esperem a que surti, xerrem una mica, poc que l'auditori havia de tancar, i cap a l'autocar de tornada.
Esperem que us hagi agradat, i ens veiem en futurs concerts
