Avui si que si, ja s'ha acabat la gira. I per això hem decidit, que en aquest post, escriurem com vam viure el concert del palau de la música d'ahir dia 16/3/13.
Sara:
Ahir, 16 de març, quan em vaig desperta
no estava gaire nerviosa, però mica en mica van a anar passant les
hores. Després de dinar estava feta un flam, vaig posar-me els Amics
i no van parar de sona fins que em vaig troba amb la Carla Maya al
metro.
Vam quedar amb la Carla Serra a Urquinaona davant la Caixa, i vam
anar cap el palau. Un cop allà, la Maya i jo no paràvem de cantar cançons del Amics, però la Serra ens deia que calléssim que estava
cada cop més nerviosa.
Vam decidir entrar i seure, i vam esperar. Quan van comença a sortí no ens ho creiem estàvem a platea fila 15
davant d’en Joan-Enric.
Recordo especialment el moment de la cançó
Miracles quan diuen “ però no patiu que no esteu sols…” vam
aixecar un paper rodo de color verd els Amics estaven flipant!
També
recordo a la cançó d’Armengol cada cop que deien el nom d’un
animal anàvem aixecant-los em vaig mira el Joan Enric i estava flipant, no
sàvia d’on sortiria el pròxim animal!
Es notava que era l’últim
concert de la gira estaven tots molt emocionats. I un cop acabat el
concert a fer cua per firmar. Vam trigar per que hi havia una cua de
mil dimonis, però quan vam arriba va ser molt maco poder-los dir en
persona que gràcies per aquesta gira tan fantàstica i especial!
Carla Maya:
Ahir
al Palau va ser una gran nit, una nit immillorable.
Els
Gomets Verds van tornar a fer de les seves, van repartir uns gomets
de paper grans per aixecar-los a Miracles quan diu: "Però no
patiu que no esteu sols..." Va ser ASPACTACULAR veure tota la
platea plena de gomets verds.
I
a Armengol vam aixecar tots i cadascun dels animals que surten a la
canço.
Però
això nomes es una petita part de tot el que es va viure ahir, una
petita descripció, un concert així no es pot descriure amb
paraules, s'ha de viure.
Un
dels moments més especials per mi va ser quan van cantar Louisiana o
els camps de cotó ells 4 sols i només amb el piano. Aquella cançó
cap a la meitat vaig pensar que no l'havia de cantar, només
escoltar. A l'esquerra, la Carla Serra ja ho estava fent i a la dreta
sentia la veu de la Sara Martí cantant la cançó, però va haver-hi
un moment, no sabria dir com de llarg, potser van ser uns segons o
potser un minut, però aquell moment es va tornar màgic, de cop em
vaig desconectar del món com si al Palau no hi hagués ningú més a
part dels Amics cantant i jo. Ni tant sols sentia a la Sara cantant
al meu costat. No podré oblidar mai aquell instant.
Sé
que em repeteixo però no em cansaré de dir-ho va ser un concert
immillorable, però a més en el meu cas era doble alegria, era la
primera vegada que entrava al Palau, i hi entrava per escoltar als
Amics.
Gràcies
Amics per aquesta gran gira en la que he pogut disfrutar de 7 grans
concerts, moltes gràcies i no canvieu mai.
Carla Serra:
Em desperto a les 8 del matí a casa la
Carla Maya, avui ens hem quedat a dormir a casa seva. Penso, no pot
ser, ahir era l’últim concert de la gira, però després miro el
rellotge i veig que estem a 16/3/2013, i que per tant, encara queda
el Palau.
Passo el matí a casa la Carla Maya,
fent el post de la nit del Razzmatazz. I cap a casa a dinar.
Després de dinar, comencen a venir
els nervis, i encara queden 5 hores. Preparar-ho tot. I a les 7.10
sortir de casa ben preparada, escoltant els Amics via el mòbil.
Agafar el metro a Horta, transbord a Sagrera, i fins a Urquinaona.
Cada cop hi han més nervis. Arribo a
la cantonada on hem quedat, i em diuen que acaben d’arribar. I
vinga, cap al palau i falta gent.
Arribem al palau, i ens trobem a la
Esther i a la Gemma de Sabadell, amb la seva família. Parlem de que
fem, si ens quedem fora o de si entrem, i decidim anar a prendre un
algú al bar del palau de la música.
Cada cop queda menys per viure una nit
fantàstica!!! Jo no paro de dir-li a la Carla i a la Sara que deixin
de cantar les cançons dels amics durant una estona, perquè em poso
més nerviosa del que estic.
Fem la cua per entrar, i cap a dins,
cadascú a seure al seu lloc.
Comença el concert, per fi !!!!
Carnaval, Mousier Costeau, Miracles,
Ciènia-ficció, La merda se’ns menja, L’home que treballa fent
de gos, L’home que doble en Bruce Willis.
Fins aquí, el públic anava cantant,
però ens aixecàvem 4 gats.
Comença Armengol, i el Palau, és un
gran zoo. Cada vegada que a la cançó surt un animal, algú aixecava
la foto o el dibuix. Els Amics, buscant cada animal, per veure si en
faltava algun. El públic, es va començar a aixecar, i ja va
començar a animar-se més.
Després d’aquest fantàstic
Armengol, canten A vegades, Les meves Ex i Tu, Els ocells, Louisiana
o els camps de cotó, A aquestes alçades de la pel·lícula,
Jean-Luc.
I descans de mes o menys 5 minuts.
Durant el descans, el públic va
començar a cridar I-INDE-INDEPENDÈNCIA!!!
Surten els amics, i toquen Tots els
homes d’Escòcia, Bed&Breakfast, Affaire Sofia, 4-3-3 i El
Matrimoni Arnolfini.
Saluden.
El públic no parava de cridar NO N’HI
HA PROU!!
Conclave al mig de l’escenari, i
canten Tren Transiverià, en el qual fem un tren pel passadís del
Palau de la Música, i per acabar la gira, tornen a fer Louisiana o
els camps de cotó.
Ens trobem amb la Gemma Arcalís, fem
la foto de les bamcats, i anem al bar per poder firmar el llibre que
hem fet per els amics.
Firmem el llibre, ens firmem el llibre
entre nosaltres, i esperem que la cua es vagi reduint. Ens posem a
la cua, i quan els tenim el davant els hi donem el llibre. Demanem
que ens firmin coses, i foto de grup.
Des d’aquí, agrair tot el que han
fet els Amics, les nostres vides han canviat gràcies a vosaltres.
Us esperem aviat!!!
Seguirem informan't del que vagin dient els amics pel seu blog. Us mantindrem inforemats.
I us recordem que ens podeu enviar les vostres anècdotes que us hagin passat amb els amics a cscada13@gmail.com
Moltes gràcies per llegir-nos.
