Déjà-vu, el llibre

Ei amics i amigues del blog!

Els amics, el 16 d'octubre van treure el conte Déjà-vu. Un conte on hi ha dibuixos del Víctor Escandell. En el final del llibre, també hi podeu trobar un CD amb la versió de la cançó.

I perquè us diem això, us preguntareu. Doncs perquè els amics aquest dimecres que ve, el dia 28, el presenten a la Casa del llibre de la rambla Catalunya. La presentació és a les 7.00 de la tarda.


https://www.youtube.com/watch?v=ZlXcYmoqbPM&feature=plcp

Allà ens veurem.

Bon diumenge d'eleccions i pantalons

Concert Sant Feliu de Codines

El dia 18 de maig la Sara i jo vam anar al concert de Sant Feliu de Codines. (Si. Faltava la Carla Serra la tercera Amiga dels Amics, tenia teatre i va preferir fer teatre que veure els amics. Ara s'en penedeix).
La idea va sortir un dia que vaig mirar la web dels Amics la pert del calendari de concerts i vaig veure que un dels concerts era a Sant Feliu de Codines, un poble on els meus avis tenen una casa. Ho teniem tot de cara: entrades, casa on dormir, era divendres... només faltava la tercera Amiga dels Amics.
Vam arribar allà, vam sopar i vam entrar al concert. Avans de que comencesin els Amics tocaven The Mamzelles, un grup de noies que toquen molt bé. I per fi van arribar els nostres estimats Amics. Va ser un bolo koete esplèndid, i vem escoltar per primera vegada la versió nova d'Armengol (com a mínim jo) i altres cançons del B&B que no havíem sentit encara en aquesta gira.
Aquell dia hi havia un sorteig dels Amics on tiraben unes boles de plàstic (tipus chiquipark) i en algunes hi havia escrit "premi" (per mala sort no ens va tocar però ho vem intentar).
I després del concert cap a casa a dormir. 

Concert Cornella de llobregat

Tot es va decidir el dijous dia 25 d'Octubre i sens pensar-so gaire ( normal son els amics ). Estàvem el metro tornant de la firma del llibre  "Déjà vu" i ens havíem trobat a unes noies molt simpàtiques i molt maques que ens van preguntar si aniríem el concert i els i vam dir que no per que no hi havia pasta però estan el metro i a la Carla Serra s'he li va acudir la idea de anar i si si dit i fet vam decidir anar-hi fins aquí tot bé, el problema va venir després vam intentar comprar les entrades per l'ordinador de la Carla Serra i no podia, pel mòbil del seu pare ( Màrius Serra ) pel meu ordinador tampoc,... cada cop ens estresavem més per que ens cadavem sense entrades i nosaltres volíem anar peró de cop el meu mòbil no ser per que era l'unic que podia compra les entrades i feia tots el procediments arribava al "boto" de compra i  marxava Internet cada cop estava  mes cansada i emprenyada peró l'endemà el Màrius em va dir que no em preocupes que ja s'encarrega ve ell de les entrades jo en aquell moment estava fet classe de  Socials quan em va arribar un whatsApp dient que ja teníem entrades!! en aquell moment no era la persona més feliç del mon em van entra ganes de crida peró per desgracia estava a classe i no podia. Quan va  arribar el 27d'octubre en el concert ens ho vam passar genial primer van tocar Els Catarres  gran grup si no l'heu escoltat i desprès van venir els nostres estimadissims Els Amics de les Arts  que dir-vos dels amics que no sapigueu que son els millors i ens els estimem moltissim. Despès vam ara el camerino dels Amics i la Carla Serra els hi va demanar que si podien firmar el Wok els Amics van afirma que mai havien firmat un Wok desprès jo li vaig demarar el Dani si em podia firmar la funda del mòbil per que el 25 havia parlat amb les Carla's i el Dani em va dir que SI !! Aquell dia va ser molt complert !

Sara Martí.

Primer concert de les amigues dels amics

Havia sigut l'aniversari de la Carla Maya, també coneguda com a altre Carla, i la Sara i la Carla Serra, li havíem regalat entrades per el concert de Marató del 24 de març del 2012, tot just un mes més tard de l'aniversari de la Carla Maya.
I per a fi, després d'un mes, ja tocava el primer concert de les amigues dels amics :)
A mi, he de dir, que em va passar el dia molt lent, va arribar la tarda, i vam quedar la Sara i jo, la Carla Serra, per anar al Foment Hortenc a veure la primera part del partit.
Allà ens vam trobar a un munt de gent coneguda per a mi, ja que jo faig teatre al foment.
Ens vam trobar al Guim, i ens va dir que ja que anàvem al concert, si ens trobàvem al Ferran Piqué, li donéssim records d'ell, que es veu que es coneixen.
Va acabar la primera part, i vam anar a buscar el metro per anar fins a la parada de Clot, que era la parada on havíem quedat amb la Carla.

Vam agafar el tren les 3 i ens vam plantar a Mataró amb menys d'una hora. quedava només una hora per començar el concert, Quins nervis:)
Ens vam perdre per Mataró buscant el teatre, fins que el vam trobar.
Vam entrar tranquil·la ment, ens vam comprar la samarreta que pertocava, vam anar al lavabo, i  va començar el concert, per a fi.
Primer carnaval,...
Després del concert, vam a que sortissin els amics,  i ens vam estar esparant fins que ens va tocar a nosaltres.
Primer de tot, i abans de que me'n oblides, li vaig donar records del Guim en el Ferran, i em va preguntar de que el coneixia,...
Després, ja vam demanar que ens firmessin la desuadora i l'entrada.
A l'entrada, a mi em va encantar, perquè en Ferran, em va ficar Visca Horta, i em va fer la noia més feliç del món.


Va ser un concert inolvidable, com tots els dels amics.

Bona nit i pantalons

En una consulta:
-Pacient: Doctor, doctor, és normal que confongui Bona nit i pantalons???
-Doctor: Si vosté pateix amicsdelesartitis :)

I jo aquest Wok tant ben parit

Si, nois/es, us preguntareu el perquè hem de parlar d'un Wok Avui, doncs perquè us volia explicar la meva gran història amb els amics.

Doncs comencem, la història comença després del final del la gira del Bed&Breakfast. Pel abril o pel maig, Termcat, feia el 25è aniversari, i van convidar al Màrius Serra, el meu pare, perquè hi participes. Ell va acceptar la proposta, i els hi va proposar de que els Amics de les Arts, vinguessin també. Termcat, va dir que si, i els amics, també.
Quan el meu pare m'ho va explicar, vaig dir-li que tant si com no hi volia anar, obiament, hi havien els amics ;)
Va arribar el dia esperat, i van fer l'acte com s'havia de fer, en Màrius, els hi va fer una sèrie de preguntes i els amics les contestaven tranquil·lament. Va preguntar coses sobre les lletres, i quan va arribar a les preguntes de menjar, en Màrius, va preguntar: I perquè un Wok?
I els amics, li van respondre: Doncs perquè és un estri de cuina, que tothom te a casa, i que ningú el fa servir.
I llavors en Dani( si no recordo malament), li va dir que tenien una cosa per ell. I efectivament, és el wok què es pot veure a la foto.
Clar, jo aquell dia, no portava cap parmantent, i si a sobre necessites un parmanent blanc, encara pitjor.

I van anar passant els mesos, i el Wok en qüestió no es feia servir a casa. Fins que un dia ara farà més o menys un mes, escoltant la cançó de Reikiavik, se'm va il·luminar la bombeta, i vaig anar a la paperaria que he anat tota la vida a comprar un parmanent blanc.
El dia següent, que era un dijous, els amics, firmaven el conte Deja-vú, i tot i que la Sara, si que hi va poder anar, les 2 Carla's no hi vam poder arribar a temps, perquè veníem d'escalada. Però la Sara, ens va fer el favor més gran que ha fet mai per nosaltres hehehe ;) i ens va trucar i ens va passar el Dani (amb la veu tant sensual que te) per mòbil, i vam parlar amb ell.
Quan vam arribar a l'illa diagonal, quedava poca gent, i vam estar parlant, i tornant cap a casa, vam decidir d'anar al concert de Cornellà, on tocaven primer els Catarres, i després els Amics.
Aquell concert va ser Genial (com tots els dels amics), i per a fi, em van poder firmar el Wok.
S'ha de reconèixer que els amics, em van dir que era una de les coses més rares que havien firmat en la vida :)
http://www.youtube.com/watch?v=-b8VYk3DzAQ

Carla Serra

Presentació 3

Hola jo sóc la Sara i sóc la primera catalana del 1996. ( es que a la Carla la primera en presentar-se vol que ho digui). Vaig descobrir els Amic de les arts gràcies també a la primera Carla peró abans havia escoltat l'home que treballa fent de gos. Al dia que la serra me'ls va enganxar ja no vaig poder para de escoltar-los i ara els escolto cada dia. M'agadan tan que no  paro de escoltar-los.I per acabar agraï els amics per ser com son que sense els monòlegs que fan entre cançó i cançó que son molt bons.

Presentació 2

Hola jo sóc la segona en presentar-me, també em dic Carla, més coneguda com l'altra Carla. 

Jo vaig conèixer Els Amics de les Arts quan ja havien tret el Bed & Breakfast. La primera vegada que els vaig escoltar va ser gràcies al programa del canal Super3, Tags. En aquest programa al final sempre posen una cançó i una d'elles va ser L'home que treballa fent de gos, vaig decidir buscar el grup per el Yaoutube però al final no ho vaig fer i la Carla, que ja els seguia, em va enganxar les seves cançons i en definitiva va fer que siguin el meu grup preferit.
I per últim agrair als Amics per ser com són i per fer unes cançons tan bones.

Presentació 1

Hola, benvinguts en aquest blog dedicat als amics de les arts.
Som tres amigues, que ens fem dir Amigues dels amics.
La primera en presentar-se sóc jo, em dic Carla, i vaig conèixer els Amics de les arts via la revista enderrock. Vaig pensar, quin nom més estrany que tenen, i vaig pensar de buscar-los al YouTube, però me'n vaig oblidar.
Quan van treure el disc de Castafiore Cabaret, l'enderrock, regalava el disc amb la revista del mes, i me'l vaig escoltar.
Em van encantar, a mi i a tota la meva família, tant  ens va agradar que entraves per a la porta de casa i sempre hi havia algú escoltant-lo.
No paràvem d'escoltar-lo, fins que va sortir el Bed&Breckfast, això ja va ser el súmmum dels súmmums. El vam comprar el primer dia, i en el concert de Sant Andreu, una setmana o dues més tard, ja ens les sabíem totes. I després d'aquest concert no he parat mai més d'anar de concerts dels amics.

Bé, per acabar, només volia agrair als Amics, per ser tant propers amb el seu fidel públic, que ens posem les cançons dia si, dia també.