Dins del tren (a vessar), vaig mirant el rellotge cada cinc minuts, vaig calculant quantes parades queden per Canet i vaig posant a la gent del meu voltant dels nervis.
7.15: per fi arribem a Canet. Començem a pujar amb el pas força ràpid per poder veure a Blaumut. Justament arribem quan estan sonant les primeres notes de les 7 i quart. Anem corrents i ens plantem a primera fila :)
Després del concert de Blaumut i Joan Dausà, ens trobem amb l'Esther i la Marina, que estaven a segona fila. Quan ens trobem, comentem la jugada de Blaumut i Dausà, ens queixem de l'organització per no haver deixat fer una cançó a Blaumut i ens pregunten si algú pot intentar omplir la cantimplora als lavabos. Vaig fins als lavabos, i torno amb l'intent fracassat.
Quan torno em perdo, i em passo uns 30 minuts perduda, buscant a la Sara, la Carla, l'Esther i la Marina.
Un quart d'hora més tard acaben Els Pets i comença la Companyia Elèctrica Dharma. 15 minuts a tope, on sen's afegeix la Míriam. Acaba la Dharma i per fi, es canvia l'escenari per els Amics.
Van començar el concert i al Dani no li funcionava el piano (he de reconèixer que no és la millor sonoritat-no se si es diu així- que he sentit mai). Fan les més "marxoses" Jean Luc, les ex, costeau, Louisiana, arnolfini, corredor, ja no ens passa, prometeu, Mercè d'un so i preferiria no fer-ho (ara no recordo si en van fer alguna més).
Quan acaben els Amics, decidim sortir del recinte per anar a comprar sopar i aigua, que a dins és molt car. Tenim un petit conflicte amb lo de la polsera, però ho solucionem, aconseguim la nostra polsera i anem al poble.
Després de la parada tècnica, tornem i anem a veure Manel, però des de darrera. I després per Love of Lesvian ens estirem al terra. 3 cançons de Love of Lesvian i l'Esther, la Marina i la Sara marxen, i ens quedem la Carla i jo.
Acabem d'escoltar-los i ens comuniquem amb la Núria i la Mar, quan ens trobem ens assentem una estoneta al terra mentre escoltem gossos i quan comença Mishima anem a passejar una mica pel recinte.
Al bar de dalt, ens trobem a la Míriam, i ens posem a xerrar, i quan acaba Mishima anem a buscar lloc per Txarango.
Veiem Txarango, que començen 1hora i 45 minuts més tard del previst. Ballem i cantem les seves cançons mentre veiem sortir el sol, i quan acaben, marxem. Ens volíem quedar fins al final però al allargar-se 2 hores estàvem petades.
Agafem el tren a les 7.30 i a les 9 entrem per les nostres respectives portes de casa, sabent que hem viscut una gran nit que mai oblidarem.
Carla Serra
