#amicspalau #finaldegira

Avui si que si, ja s'ha acabat la gira. I per això hem decidit, que en aquest post, escriurem com vam viure el concert del palau de la música d'ahir dia 16/3/13.

Sara:

Ahir, 16 de març, quan em vaig desperta no estava gaire nerviosa, però mica en mica van a anar passant les hores. Després de dinar estava feta un flam, vaig posar-me els Amics i no van parar de sona fins que em vaig troba amb la Carla Maya al metro. 

Vam quedar amb la Carla Serra a Urquinaona davant la Caixa, i vam anar cap el palau. Un cop allà, la Maya i jo no paràvem de cantar cançons del Amics, però la Serra ens deia que calléssim que estava cada cop més nerviosa. 

Vam decidir entrar i seure, i vam esperar. Quan van comença a sortí no ens ho creiem estàvem a platea fila 15 davant d’en Joan-Enric. 

Recordo especialment el moment de la cançó Miracles quan diuen “ però no patiu que no esteu sols…” vam aixecar un paper rodo de color verd els Amics estaven flipant! 

També recordo a la cançó d’Armengol cada cop que deien el nom d’un animal anàvem aixecant-los em vaig mira el Joan Enric i estava flipant, no sàvia d’on sortiria el pròxim animal! 

Es notava que era l’últim concert de la gira estaven tots molt emocionats. I un cop acabat el concert a fer cua per firmar. Vam trigar per que hi havia una cua de mil dimonis, però quan vam arriba va ser molt maco poder-los dir en persona que gràcies per aquesta gira tan fantàstica i especial!

Carla Maya:

Ahir al Palau va ser una gran nit, una nit immillorable.

Els Gomets Verds van tornar a fer de les seves, van repartir uns gomets de paper grans per aixecar-los a Miracles quan diu: "Però no patiu que no esteu sols..." Va ser ASPACTACULAR veure tota la platea plena de gomets verds.
I a Armengol vam aixecar tots i cadascun dels animals que surten a la canço.

Però això nomes es una petita part de tot el que es va viure ahir, una petita descripció, un concert així no es pot descriure amb paraules, s'ha de viure.

Un dels moments més especials per mi va ser quan van cantar Louisiana o els camps de cotó ells 4 sols i només amb el piano. Aquella cançó cap a la meitat vaig pensar que no l'havia de cantar, només escoltar. A l'esquerra, la Carla Serra ja ho estava fent i a la dreta sentia la veu de la Sara Martí cantant la cançó, però va haver-hi un moment, no sabria dir com de llarg, potser van ser uns segons o potser un minut, però aquell moment es va tornar màgic, de cop em vaig desconectar del món com si al Palau no hi hagués ningú més a part dels Amics cantant i jo. Ni tant sols sentia a la Sara cantant al meu costat. No podré oblidar mai aquell instant.

Sé que em repeteixo però no em cansaré de dir-ho va ser un concert immillorable, però a més en el meu cas era doble alegria, era la primera vegada que entrava al Palau, i hi entrava per escoltar als Amics.
Gràcies Amics per aquesta gran gira en la que he pogut disfrutar de 7 grans concerts, moltes gràcies i no canvieu mai.

Carla Serra:

Em desperto a les 8 del matí a casa la Carla Maya, avui ens hem quedat a dormir a casa seva. Penso, no pot ser, ahir era l’últim concert de la gira, però després miro el rellotge i veig que estem a 16/3/2013, i que per tant, encara queda el Palau.

Passo el matí a casa la Carla Maya, fent el post de la nit del Razzmatazz. I cap a casa a dinar.

Després de dinar, comencen a venir els nervis, i encara queden 5 hores. Preparar-ho tot. I a les 7.10 sortir de casa ben preparada, escoltant els Amics via el mòbil. Agafar el metro a Horta, transbord a Sagrera, i fins a Urquinaona.

Cada cop hi han més nervis. Arribo a la cantonada on hem quedat, i em diuen que acaben d’arribar. I vinga, cap al palau i falta gent.

Arribem al palau, i ens trobem a la Esther i a la Gemma de Sabadell, amb la seva família. Parlem de que fem, si ens quedem fora o de si entrem, i decidim anar a prendre un algú al bar del palau de la música.

Cada cop queda menys per viure una nit fantàstica!!! Jo no paro de dir-li a la Carla i a la Sara que deixin de cantar les cançons dels amics durant una estona, perquè em poso més nerviosa del que estic.

Fem la cua per entrar, i cap a dins, cadascú a seure al seu lloc.

Comença el concert, per fi !!!!

Carnaval, Mousier Costeau, Miracles, Ciènia-ficció, La merda se’ns menja, L’home que treballa fent de gos, L’home que doble en Bruce Willis.

Fins aquí, el públic anava cantant, però ens aixecàvem 4 gats.

Comença Armengol, i el Palau, és un gran zoo. Cada vegada que a la cançó surt un animal, algú aixecava la foto o el dibuix. Els Amics, buscant cada animal, per veure si en faltava algun. El públic, es va començar a aixecar, i ja va començar a animar-se més.

Després d’aquest fantàstic Armengol, canten A vegades, Les meves Ex i Tu, Els ocells, Louisiana o els camps de cotó, A aquestes alçades de la pel·lícula, Jean-Luc.

I descans de mes o menys 5 minuts.

Durant el descans, el públic va començar a cridar I-INDE-INDEPENDÈNCIA!!!

Surten els amics, i toquen Tots els homes d’Escòcia, Bed&Breakfast, Affaire Sofia, 4-3-3 i El Matrimoni Arnolfini.

Saluden.

El públic no parava de cridar NO N’HI HA PROU!!

Conclave al mig de l’escenari, i canten Tren Transiverià, en el qual fem un tren pel passadís del Palau de la Música, i per acabar la gira, tornen a fer Louisiana o els camps de cotó.

Ens trobem amb la Gemma Arcalís, fem la foto de les bamcats, i anem al bar per poder firmar el llibre que hem fet per els amics.

Firmem el llibre, ens firmem el llibre entre nosaltres, i esperem que la cua es vagi reduint. Ens posem a la cua, i quan els tenim el davant els hi donem el llibre. Demanem que ens firmin coses, i foto de grup.

Des d’aquí, agrair tot el que han fet els Amics, les nostres vides han canviat gràcies a vosaltres.

Us esperem aviat!!!

Seguirem informan't del que vagin dient els amics pel seu blog. Us mantindrem inforemats.

I us recordem que ens podeu enviar les vostres anècdotes que us hagin passat amb els amics a cscada13@gmail.com

Moltes gràcies per llegir-nos.