Havíem quedat a les 4.30 amb la Carla Maya a
on es compren els bitllets de tren a Pl. Catalunya.
La Sara i jo, havíem anat a dinar amb el seu
pare, i com que quan vam acabar encara era molt d’hora, ens va dir:”
Espereu-vos una mica, que encara és molt d’hora.”
Com que ens va dir això, enlloc de marxar de
casa a les 3.45, vam marxar a les 4, i vam arribar a les 4.40.
Vam comprar els bitllets, i ens vam haver
d’esperar una hora a que vingués el tren.
Quan vam arribar a Manresa, vam quedar amb un
amic de la Sara i meu, que havíem conegut a unes colònies. L’Oscar, que és com
es diu, tenia assaig de sardanes, i com que nosaltres no teníem que fer, el vam
anar a veure com assajava. A les 9, va acabar d’assajar, i ens va acompanyar
fins a la sala Stroika, però primer vam fer una parada en un bar per saludar a
un altre noi, el Xema, que també l’havíem conegut a les colònies.
L’Oscar, ens va acompanyar fins a la porta,
vam arribar allà a les 10.15, i a les 10.30, obrien les portes. Ens vam
despedir d’ell, i vam entrar.
Encara no hi havia molta gent, i vam aprofitar
per posar-nos, com ja havíem decidit abans, davant del Ferran. Estàvem a
primera fila, i gairebé els podíem tocar.
Vam esperar a que comences, i per fi, entren i
comencen a tocar Carnaval, l’home que treballa fent de gos, miracles,...
Xerrera, i més xerrera, intros de cançons
nous, com el de Aquestes alçades de la pel·lícula.
Quan en Joan Enric i en Ferran, que eren els
que estaven més a la vora nostre ens van veure, ens va somriure i ens va picar
l’ullet. Jo crec que pensaven “amb les vegades que han dit que venien aquest
concert, i el compte enrere que porten fent des del 22 de desembre, només
faltaria que no fossin a primera fila.”
L’unica cosa que no em va agradar, va ser que
no sortissin a firmar, però es clar, era una sala, i només surten a firmar quan
estan a teatres i auditoris.
Un gran concert, ara ens tocarà esperar el cap
de setmana de somni, dia 15/3 a Razzmatazz i 16/3 al palau.
Més endavant penjarem algun vídeo dels que vam fer.
I us recordem, que ens podeu fer arribar les vostres anècdotes que us hagin passat amb els amics de les arts, a cscada13@gmail.com
Molt xulo, però crec que el millor són els concerts, que surtin o no es secundari, no ?????
ResponEliminaMolt bona perspectiva des de la primera fila, oi ???
Be, ja se't deu haver tret el mono una miqueta, no ??
Si, sen's ha Tret una mica el mono ;)
EliminaLa perspectiva espectacular des de primera fila,
I lo de que no surtin, és secundari, però, ja fa mesos que li volem dir una cosa al Joan Enric, i no podem. Però bueno, ja li direm
Carla serra